Quan utilitzem plantes que provenen d’altres zones del planeta a casa nostra, per exemple, per plantar al nostre jardí perquè tenen flors, colors o formes espectaculars, el que estem fent és moure les plantes del seu origen cap a un hàbitat que no els és propi.

Aquestes espècies exòtiques en el seu lloc d’origen no són problemàtiques perquè viuen en equilibri amb els seus competidors. Quan arriben a casa nostra, moltes també poden conviure amb la flora autòctona sense perjudicar-la.

Algunes d’aquestes espècies, però, esdevenen invasores: un cop arriben als hàbitats naturals de casa nostra, hi poden proliferar de forma exagerada perquè no hi troben cap competidor ni les condicions que en limiten la seva propagació.

Així, aquestes plantes exòtiques acaben ocupant tot l’espai disponible i fan perillar la supervivència i conservació de les espècies autòctones, modificant greument el funcionament dels hàbitats i dels ecosistemes i provocant que els paisatges siguin homogenis arreu.

Com es mouen les plantes des d’un jardí cap al medi natural?

Les plantes exòtiques introduïdes s’escapen fàcilment dels llocs on es planten i van a parar als hàbitats naturals, ja sigui per dispersió de les llavors o d’algun altre tipus de propàgul.

A banda que les llavors es dispersen de forma natural pel vent o a través dels ocells i altres animals, les persones contribuïm a la seva dispersió cap al medi natural, potser sense ser-ne del tot conscients: en fem esqueixos per a les nostres amistats, les plantem en zones massa properes a àrees naturals o no n’eliminem convenientment les restes de poda.

Tot això facilita que les plantes exòtiques puguin desenvolupar-se en els hàbitats naturals, agreujant el problema en cas d’espècies d’elevat potencial invasor.

Quines són les zones més afectades a Catalunya?

A Catalunya la problemàtica de les plantes invasores es concentra a la zona costanera.

Un dels hàbitats que més pateix el seu impacte és l’hàbitat dels penya-segats mediterranis (HIC 1240 – Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium spp. endèmics). Molt ben representat a la Costa Brava, aquest hàbitat ocupa prop de 610 ha en només 130 km de costa, gairebé la meitat de la superfície total que presenta a la península ibèrica.

Els penya-segats litorals, amb mates de formes modulades pel vent, escasses herbes discretes i algun pi esporàdic, constitueixen un paisatge icònic del Mediterrani amb gran valor social, cultural i econòmic. Són bressol d’espècies endèmiques singulars amb un elevat valor ecològic, com ara la sèseli de Cap de Creus (Seseli farrenyi), l’ensopeguera de Trèmols (Limonium tremolsii) i l’ensopeguera de Girona (Limonium geronense), que trobem a l’àrea de Cap de Creus, o bé el Limonium revolutum que creix  a l’àrea de Montgrí-Medes.

La presència cada cop major de flora invasora en els penya-segats mediterranis, on és molt difícil fer-ne control perquè són àrees de difícil accés, condiciona tant la conservació d’aquesta biodiversitat autòctona com el manteniment dels seus valors ecosistèmics, sobretot el paisatge.

Què pots fer?

La millor manera d’aturar l’impacte de les plantes invasores en el medi natural, i especialment en els penya-segats litorals és fer PREVENCIÓ, és a dir, evitar de tenir plantades espècies amb potencial invasor al nostre jardí o terrassa, especialment si ens trobem molt a prop d’una àrea natural.

El primer pas és ser conscients de quines espècies tenim al jardí, saber si són invasores o potencialment invasores i conèixer el seu impacte en el medi natural. Si en tenim, el millor seria eliminar-les i substituir-les per a espècies segures, és a dir, espècies vegetals autòctones o exòtiques però que sabem del cert que no tenen un comportament invasor.

Amb la primavera just arribada, segur que començaràs a sortir més a la terrassa i al jardí per gaudir de bones estones amb família i amistats… recorda de mirar quines plantes hi tens! Si no saps quines són, fes-ne fotografies i penja-les en aplicacions com iNaturalist o PlantNet, on pots conèixer el nom de forma ben fàcil.

LIFE medCLIFFS et dona eines, estigues al cas!

Un cop sàpigues quines plantes tens, revisa les fitxes de flora invasora que hem preparat des de LIFE medCLIFFS per saber si són espècies invasores o potencialment invasores i conèixer el seu impacte en el medi natural. Si en vols més detalls, pots consultar també el Catàleg de Flora de l’Associació Flora Catalana.

A banda d’aquestes fitxes, el passat 14 de març de 2023 membres del LIFE medCLIFFS es van reunir a la seu de l’Associació de Viveristes de Girona, a Celrà, amb el grup d’experts externs que col·laboren de forma voluntària amb el projecte en l’acció C4, per tal de consensuar quines espècies formaran part de les dues llistes de plantes desaconsellades:

• Una llista de consens, que recull aquelles espècies ornamentals invasores i que cal eliminar i deixar de comercialitzar
• Una llista de vigilància que aplega les espècies que tenen un important caràcter invasor però que no afecten, a priori, a l’hàbitat dels penya-segats mediterranis

Un cop aquestes dues llistes ja estiguin a punt, el grup de l’acció C4 començarà a treballar en la llista de plantes aconsellades que recollirà les espècies segures, és a dir, tant espècies autòctones com al·lòctones (exòtiques) que no tenen cap mena de comportament invasor, i s’elaborarà un codi de conducta per a l’ús de flora ornamental que eviti la progressió de les plantes invasores.

Tant les llistes com el codi et serviran per saber què pots fer i què no amb les diferents plantes, i, així, podràs aconseguir que el teu jardí o la teva terrassa siguin segurs per als nostres hàbitats. Estigues al cas de quan les publiquem!

Tu pots evitar que les plantes es moguin, implica-t’hi!

#joconservoelshabitats

#costalliuredinvasores

#josenseinvasores

Crèdits de les fotografies: Roser Melero i Gerard Carrion.