LA PLANTA DESTACADA és una nova secció al blog LIFE medCLIFFS a través de la qual volem acostar-te una mica més a les plantes, tant les exòtiques com les autòctones, tant naturalitzades com endemismes, tant invasores com amenaçades… perquè coneixent bé quines són les espècies que ens envolten podrem millorar la conservació dels nostres hàbitats. La primera és l’enfiladissa de ramell groc.
Enfiladissa de ramell groc (Senecio angulatus L. f.)
Malgrat que no està inclosa al Catàleg Español d’Espècies Invasores, probablement és una de les espècies exòtiques més presents a la costa catalana i que presenta un comportament clarament invasor.
A la Costa Brava és una de les cinc espècies més observades a la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS (137 observacions), i sovint forma grans poblacions que envaeixen tant els penya-segats com els matollars propers o fins i tot el sotabosc, desplaçant a espècies pròpies com ara el llentiscle (Pistacia lentiscus).
Es tracta d’una planta perenne de la família de les asteràcies (Asteraceae) originària de Sud-Àfrica, que va ser introduïda a Catalunya durant la dècada de 1970 per al seu ús com a planta entapissant en jardineria. Tot i que, com els seus noms comuns indiquen, sol ser una planta enfiladissa, també pot presentar un port arbustiu.
Té un creixement potent, amb gran capacitat de cobrir tot l’espai, i pot arribar als 5 m d’alçada. Es pot trobar fàcilment en ambients amb forta presència humana, i pot créixer en vores de camins, des d’on pot colonitzar zones naturals.
Com la pots identificar?
Identificar-la és força senzill. Les seves fulles són carnoses i amb una forma que recorda a un rombe, amb 2-3 lòbuls poc profunds, donant-li una aparença semblant a les de l’heura. Les fulles es distribueixen de forma alterna en les tiges, que són lleugerament carnoses i reptants, entapissant el terreny on creixen i pujant per parets, arbres i, fins i tot, damunt d’altres plantes de port més petit, a les que acaba substituint gradualment.
Floreix entre octubre i abril, així que ara és un bon moment per trobar-la florida i poder reconèixer-la fàcilment. És molt similar a Delairea odorata, però se’n diferencia justament per les flors: en Senecio angulatus les flors s’agrupen en capítols grocs, amb flors tubulars al centre i flors ligulades a les vores; en canvi, Delairea odorata presenta capítols també grocs però només amb flors tubulars (col·loquialment podríem dir “sense pètals”).
Com moltes asteràcies, quan fructifica forma fruits en cípsela i amb papus de pèls blancs, fent que els capítols passin de tenir “pètals” grocs a formar boles blanquinoses, semblants a les que formaria una dent de lleó però de mida més petita.
T’ajudaran les fotografies que acompanyen aquesta entrada, totes obra de Rosa Mari Gabarró, gran coneixedora dels hàbitats naturals a la zona de Roses i Cap de Creus i qui, amb 51 observacions, és la principal observadora d’aquesta espècie a la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS. Segueix el seu perfil d’instagram, @rosamari.gabarro, no et deixarà indiferent!
Crèdits fotografies: Rosa Mari Gabarró Junyent
