El passat dissabte 9 de març de 2024 vàrem fer una sortida de voluntaris a Begur, a la platja de Sa Riera, concretament als transsectes C26 i C27 pel projecte LIFE medCLIFFS.
Una de les persones voluntàries del projecte, la Maria José Chesa (membre del grup d’estudi dels briòfits i els líquens dels Països Catalans, Alichenology), va comentar fa temps que observava un possible impacte de la flora al·lòctona invasora sobre els líquens dels penya-segats que no s’havia avaluat prèviament, i arrel d’això es va organitzar la sortida amb la proposta de considerar-ho en el projecte quan es fessin observacions per part dels voluntaris.
L’objectiu principal de l’excursió era ampliar coneixements sobre altres grups biològics que ocupen els penya-segats: els líquens. També era objectiu de la sortida prendre consciència de l’afectació de la flora al·lòctona invasora sobre els hàbitats litorals. L’itinerari s’havia organitzat per visitar 6 punts d’observació per conèixer els líquens saxícoles, terrícoles i epífits que es troben a l’entorn de la platja de Sa Riera.
Programació de les localitats a parar per observar líquens. Font del Mapa: http://srv.icgc.cat/vissir3/
Vàrem iniciar la jornada a la platja de Sa Riera per explicar els conceptes bàsics del grup biològic dels líquens, la seva biologia, les espècies que vam trobar en el recorregut, així com aspectes d’etnoliquenologia, com són per exemple l’ús dels líquens epífits per al bioseguiment de la qualitat de l’aire, la liquenometria (datació de superfícies amb líquens saxícoles), o l’ús dels líquens com a tints de teixits.
Explicació sobre els conceptes bàsics dels líquens i observació sobre el terreny.
La pluja ens va acompanyar durant tota la jornada, el que no va fer possible visitar totes les localitats programades, però malgrat aquest inconvenient, vam poder gaudir d’un matí ple de nous aprenentatges per a tot el grup.
En la jornada també vam comptar amb dos periodistes de Euronews que estaven realitzant un documental especial sobre projectes de ciència ciutadana, i com són motor de canvi i de solucions disruptives en la protecció del medi natural. Podeu mirar el documental aquí.
Alguns exemples de líquens segons el substrat on viuen.
En la sortida vam veure els següents líquens que es troben en roques i penya-segats a Catalunya:
Hydropunctaria amphibia és un liquen crustraci, episubstràtic, gelatinós quan es troba hidratat; fotobiont algues verdes; reproducció sexual-peritecis; distribució mediterrània i atlàntica. Es troba tant a roques calcàries com silícies, a la zona supralitoral. En la sortida no el vam poder veure de prop, però si és molt important explicar-ho per la seva abundància a tot el litoral mediterrani.
Hydropunctaria amphibia.
Roccella phycopsis és un liquen fruticulós, de color gris, amb soralis blancs. Fotobiont Trentepohlia. Apotecis negres molt rars. Creix sobre parets verticals i extraplomades, properes al mar (fins 30 km de la línia de costa). Té una distribució mediterrània-macaronèsica, estenent-se a la costa atlàntica. Està inclòs a la llista vermella dels líquens de Catalunya amb el grau d’Amenaça de Vulnerable, i el vam poder observar en el transsecte C-26 i que podrem apreciar a vista de lupa. El vam veure també al Castell de Begur.
Roccella phycopsis.
Durant la sortida també vàrem parlar sobre Etnoliquenologia, sobre els usos i aspectes simbòlics d’aquest i altres líquens al llarg de la història. El nom comú de Roccella phycopsis és orxella, (“orchilla” en castellà i “orseille” en francès). Es té constància de que era utilitzat pels fenicis, grecs i hebreus, com a tint de teixits, per a obtenir el color púrpura. Altres fonts de color púrpura eren mol·luscs de la família Muricidae així com insectes, de la família Coccoidea.
Un aspecte a destacar es que vam poder veure com alguna de les espècies de flora al·lòctona invasora, com per exemple Drosanthemum floribundum, creix ràpidament per sobre de les superfícies, impedint la vida de les espècies de líquens, briòfits i plantes dels penya-segats.
Imatges que demostren com en algunes zones d’aquest tram Drosanthemum floribundum esta cobrint tota la roca del penya-segat i no deixa créixer cap espècie vegetal.
Per acabar la jornada, vàrem observar els líquens dels arbres de la riera i vàrem poder veure un liquen que recentment s’ha inclòs a la llista d’espècies amenaçades de Catalunya, l’espècie Ramalina pusilla, amb el grau d’amenaça Vulnerable.
Ramalina pusilla sobre l’escorça d’un arbre.
En resum, aquesta trobada entre participants de Alichenology i participants de LIFE medCLIFFS representa una oportunitat per col·laborar en la conservació dels fràgils ecosistemes dels penya-segats.
Text: Maria José Chesa i Neus Ibáñez
