Plantes exòtiques invasores a Cap de Creus i Costa Brava
A Cap de Creus, les plantes exòtiques que fins ara han mostrat un major impacte sobre els penya-segats són l’ungla de gat, la figuera de moro i la gazània.
A través del projecte LIFE medCLIFFS es posaran a punt un seguit de metodologies per a eradicar i controlar les poblacions d’aquestes espècies dins l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, treballant tant en zones públiques com en jardins privats.
Distribució
És una planta d’origen sud-africà que podem trobar a la Costa Brava, formant grans catifes al costat de zones urbanitzades on ha saltat les tanques i ha pogut colonitzar els ecosistemes naturals. Pot créixer en platges i dunes de sòls sorrencs, així com en costes rocalloses, pinedes i garrigues.
Característiques
El nom comú d’ungla de gat prové de la forma que tenen les fulles, que recorden a les ungles d’aquest animal. És una planta amb fulles perennes, carnoses, de secció triangular, i oposades entre elles. Fa flors grans de fins a 10 cm de diàmetre, amb una coloració entre rosada i lila, i els seus fruits són carnosos a l’interior i comestibles. Floreix de finals de primavera a finals d’estiu. Aquesta planta es pot reproduir de manera sexual, per la pol·linització per part d’insectes i generació de fruits, o de manera asexual, estenent les branques pel substrat com si fos una catifa i, per mitjà d’estolons, generar nous individus. En ser una planta que creix horitzontalment, no sol superar els 20 cm d’alçada.
Problemàtica
El factor principal de propagació d’aquesta planta és l’ésser humà. Aquesta espècie s’ha plantat intencionadament per a jardineria i per a la contenció de talussos, ja que és capaç d’estendre’s ràpidament i cobrir tot el substrat i té la capacitat de generar nous individus per esqueixos o trossos de planta que generen noves arrels. A més de ser molt fàcil de mantenir pel fet que és poc exigent amb les característiques del substrat. Les seves flors grans i d’aspecte cridaner fan que l’ungla de gat sigui molt apreciada popularment pel seu valor estètic, sense que es percebi com a perill per als hàbitats naturals. No obstant això, gràcies a la seva gran capacitat de propagació, aquesta planta és capaç de cobrir el terra amb una densa mata que impedeix el desenvolupament d’altres espècies vegetals. A més, les flors cridaneres poden atreure més als insectes pol·linitzadors, evitant que aquests puguin fecundar les espècies natives.
Distribució
Originària d’hàbitats semi àrids d’Amèrica Central, va arribar a Europa a mitjans del segle XVI portada pels conqueridors espanyols. Va ser introduïda de manera intencionada per al seu cultiu agrícola, ja que s’utilitzava com a aliment de les cotxinilles productores del pigment carmí.
També se’n cultivava per aprofitar els fruits per a consum humà. Posteriorment, s’ha emprat també com a planta ornamental i per formar tanques vegetals protectores a zones àrides. A la Costa Brava es troba molt estesa en zones amb una intensa activitat humana: al costat d’urbanitzacions, a sota de línies elèctriques, etc.; així com en zones desbrossades on aquestes plantes s’han tallat a trossos, a partir dels quals han pogut créixer nous individus.
Característiques
La figuera de moro és un arbust amb unes tiges carnoses i en forma de pala, recobertes d’espines. Aquesta planta pot reproduir-se de manera asexual ja que els fragments que es separen de la planta mare tenen la capacitat d’arrelar, germinar i formar un nou individu. No obstant això, aquestes plantes també poden reproduir-se per llavor un cop han estat pol·linitzades per insectes. Les llavors són dispersades per animals com sargantanes i poden romandre en estat de letargia, conservant la seva capacitat de germinar fins que es donen les condicions adequades, amb temperatures d’uns 21ºC. Les plàntules solen desenvolupar-se ràpidament durant els mesos d’estiu, mostrant altes taxes de viabilitat gràcies a la resistència d’aquestes plantes a la sequera, fet que els assegura l’èxit de l’espècie a les zones envaïdes.
Problemàtica
El ràpid desenvolupament i resistència a la sequera que mostren les figueres de moro els confereix avantatges a l’hora de competir amb la vegetació autòctona. A més, aquestes plantes invasores poden afectar l’hàbitat de les zones envaïdes, modificant la disponibilitat de recursos com la llum, aigua, nutrients o minerals, entre d’altres. D’aquesta manera, la presència de figueres de moro altera l’estructura i abundància de les espècies autòctones i endèmiques, que queden desplaçades i no poden regenerar-se. Les espines d’aquestes plantes també suposen un perill, perquè poden provocar danys a la fauna, així com a aquells animals que ingereixin les tiges joves.
En camins de rutes pedestres on està molt estesa suposa una dificultat pel pas de persones i fins i tot pot arribar a ocasionar danys.
Distribució
És una espècie de planta herbàcia procedent de Sud-àfrica i de Moçambic. Va ser introduïda amb objectius ornamentals i per a la protecció de talussos.
Característiques
Es tracta d’una herba de port baix que creix en sòls sorrencs, arran de terra i arriba a uns 20-50 cm d’alçada. Les flors poden tenir diferents colors (generalment colors brillants ataronjats o grocs), o tenir diferents patrons de coloració segons la varietat. Aquestes flors s’obren durant els dies assolellats, mentre que es mantenen dorments durant les nits i els dies ennuvolats. Són plantes resistents a la sequera i a la falta de nutrients, de manera que poden créixer fàcilment en qualsevol tipus de sòl, formant una catifa espessa.
Problemàtica
És una espècie nova pel que fa a la seva regió i encara no figura als catàlegs oficials, però està demostrant un comportament invasor molt agressiu a causa d’un sistema de propagació molt eficaç, amenaçant algunes de les poblacions més importants de Limonium geronense, L. tremolsii i Seseli farrenyi. La gazània es pot reproduir fàcilment per esqueixos i cada flor genera centenars de llavors que es dispersen amb l’ajuda del vent, cosa que fa que s’expandeixi ràpidament.
La seva capacitat de cobrir ràpidament el substrat i tenir poques exigències d’aigua fa que competeixi avantatjosament amb les altres plantes natives, i acaba desplaçant-les. Com en el cas de l’ungla de gat, el seu potencial invasor augmenta en ser una espècie molt apreciada pel seu valor estètic i de la qual encara no se’n percep el perill que suposa per la conservació dels hàbitats.
L’ungla de gat, la figuera de moro i la gazània són les plantes invasores més problemàtiques a Cap de Creus, però hi ha una trentena més d’espècies de flora exòtica que poden tenir un impacte negatiu en els penya-segats mediterranis de la Costa Brava.
Pots conèixer la resta d’espècies de plantes exòtiques invasores i potencialment invasores de la Costa Brava a la pàgina de Flora invasora i consultar-ne les seves fitxes a la pàgina de Recursos.
El primer pas per poder gestionar correctament la flora exòtica és saber on creixen i com evolucionen en el temps. Per això, des del projecte LIFE medCLIFFS s’ha creat dues xarxes participatives per a la detecció primerenca i seguiment de plantes invasores de la Costa Brava i Cap de Creus: la Xarxa d’Observadors i la Xarxa de Voluntariat LIFE medCLIFFS.
