El passat diumenge dia 20 d’octubre el nostre equip del LIFE va realitzar una sortida botànica, oberta a tothom, per observar la flora de Cadaqués. Es va fer una breu explicació sobre l’objectiu del projecte, en què consisteix el LIFE medCLIFFS i quin paper prenen els voluntaris en el seu desenvolupament. Es va repartir material per ajudar a identificar les plantes al·lòctones que trobaríem, i que se segueixen en el projecte, mentre la gent es descarregava i feia perfils a iNaturalist per ensenyar-los a fer observacions. Així doncs vam començar pel tram N19, a la costa est de la badia de Cadaqués. Ens vam aturar a veure la primera planta que sortia de les parets davant el mar on en sortien diversos individus grans de tabac bord (Nicotiana glauca) i vam aprofitar per comentar-los com exemple de planta al·lòctona. A la vegada vam comentar que una planta al·lòctona pot trobar-se en diferents estats de naturalització (el que en diríem “com d’establerta es troba”) podent ser ocasional, espontània o naturalitzada i com d’aquest arriba al punt d’esdevenir invasora. Després vam veure una gran població de Malephora sp. que cobria quasi la majoria de la part superior el penya-segat i en aquest punt vam explicar com diem què és una població d’una planta. Una participant va comentar si una població de malva alta (Malva arborea) que sortia a la vora de les Malephora sp. era una planta invasora, al que li vam respondre que aquesta precisament sí era autòctona i que el fet de veure molta quantitat d’una espècie sola en una zona pot donar aquesta sensació, com havien vist amb les espècies anteriors.

Població de Malva alta (Malva arborea) a l’inici de la ruta.

Seguint pel camí vam començar a trobar propietats privades amb zones enjardinades amb plantes al·lòctones, com un buguenvíl·lea (Bougainvillea spectabilis) i una Cylindropuntia imbricata com a plantes que no presenten un risc d’invasió a la zona, però per contra hi havia diverses atzavares (Agave americana) on es veia la seva dispersió inclús dintre la mateixa zona.

Parada davant un jardí privat on es veuen algunes plantes al·lòctones plantades Cylindropuntia imbricata i atzavares (Agave americana).

Ja arribant a la Platja de Ses Oliveres vam tornar a veure algunes plantes de tabac bord (Nicotiana glauca) amb flor i juvenils entre sorra i rocs. Ja a la sorra de la platja ens vam aturar a comentar davant un margalló (Chamaerops humilis) que la jardineria aporta plantes al·lòctones, però també n’hi ha d’autòctones, com els margallons. I s’està estudiant també si els margallons plantats són les típics de la nostra costa, o provenen de les poblacions franceses. Al pujar altre cop pel camí, a la vora del mur hi havia una gran població de Lantana × strigocamara un híbrid bastant comú als jardins de clima mediterranis del nostre país, sobretot a la costa i una de les espècies parentals de l’híbrid la bandera espanyola (Lantana camara).

Camí a la platja Ses Oliveres on queda la població de tabac bord (Nicotiana glauca) a la zona rocosa i la població de margalló (Chamaerops humilis).

Detall de les flors i fulles del tabac bord (Nicotiana glauca).

Població de Lantana × strigocamara i detall de les flors, fulles i fruits immadurs.

Igual que havíem comentat només la malva alta (Malva arborea) de planta autòctona, al trobar plantes típiques de penya-segats mediterranis vam aturar-nos ara a observar també la flora nativa del territori. Aquí vèiem una planta exclusiva de la costa i d’aquest ambient en concret, el fonoll marí (Crithmum maritimum), i una població ben resguardada sota el mur d’ensopegueres (Limonium sp.) encara en flor i varis individus secs i nous de pastanaga borda (Daucus carota subsp. hispanicus).

Plantes de fonoll marí (Crithmum maritimum) en flor i fruit [esquerra] i inflorescència de pastanaga borda (Daucus carota subsp. hispanicus) [dreta].

Flors porpres i fulles mugronades de Limonium geronense.

Just abans d’arribar a la platja del Ros vam ensenyar un exemplar de palmera canària (Phoenix canariensis) com a planta molt habitual i integrada al paisatge de costa però que no és realment típic, d’aquesta en concret. Al costat també hi havia una petita població aïllada de gaura blanca (Oenothera lindheimeri) que podia haver estat plantada expressament o escapada d’algun jardí, tot i que rares vegades s’ha observat així.

Flor de gaura blanca (Oenothera lindheimeri)

Un cop a la platja vam seguir trobant plantes autòctones que solen passar més desapercebudes com un jusquiam blanc (Hyoscyamus albus) entre les esquerdes del mur i la sorra. La gent es va sorprendre sobretot al saber que era una planta verinosa i de la mateixa família que el tabac i el tomàquet, les solanàcies, i que el seu fruit fos una càpsula i que les llavors es dispersessin pel vent.

Planta de jusquiam blanc (Hyoscyamus albus) en flor [esquerra], i detall dels fruits (càpsules) madurs [dreta].

Uns metres més enllà hi havia vàries plantes d’una altra família, de flors menys aparents, les amarantàcies, on començava una gran població de salat blanc (Atriplex halimus), on es va comentar que era una planta comestible i com indica el seu nom, i per créixer en llocs amb salinitat, té gust salat. A prop seu també es van trobar alguns blets blancs (Chenopodium album) arrecerats del vent que són de la mateixa família i comestibles, a més és una planta propera a la quinoa, cosa que va sorprendre bastant.

Salats blancs (Atriplex halimus) secs amb alguns brots nous [esquerra], i blet blanc (Chenopodium album) [dreta] ambdós de la mateixa família, les amarantàcies.

Abans de pujar les escales per passar pel cap i arribar a la Platja d’en Pere Fet vam ensenyar una de les plantes invasores llenyoses més comunes que trobem, el pitòspor (Pittosporum tobira). Aquí vam demanar als voluntaris que ensenyessin com fer una observació dintre el transsecte i entre tots vam comentar com ompliríem els camps del formulari. Sobretot a efectes d’identificar la població, extensió i nombre d’individus que era el més fàcil, i l’estat reproductiu; és a dir, si hi ha flors o fruits i si hi ha regeneració observant nous individus.

Participant enregistrant una observació d’una població de pitòspors (Pittosporum tobira) a iNaturalist mentre comenten els camps del formulari a omplir quan s’afegeix una observació a la xarxa de voluntaris del projecte LIFE medCLIFFS.

Seguint el camí vam veure més plantes al·lòctones i autòctones, que la gent no coneixia o els sonava i anaven demanant. Aquí vam recalcar la importància de conèixer tant la flora del lloc com identificar les plantes foranes, com era el cas del card d’esca (Echinops ritro) autòcton i l’àloe maculat (Aloe maculata) i el mesem fi (Drosanthemum floribundum) al·lòctons, però tots tres es troben a la Costa Brava. Abans d’arribar a la platja però ens vam aturar per ensenyar unes tomaqueres (Solanum lycopersicum) espontànies que havien sortit entre la pinassa, com a cas de planta al·lòctona no naturalitzada.

Card d’esca (Echinops ritro) [esquerra], mesem fi (Drosanthemum floribundum) [centre] i àloe maculat (Aloe maculata) [dreta].

Participants davant una zona amb restes vegetals d’on individus d’àloe maculat s’han establert i han creat una població [esquerra] i un individu adult d’Aloe maculata amb un juvenil al costat [dreta].

Planta juvenil de tomaquera (Solanum lycopersicum) obrint-se camí entre la pinassa, observació casual.

Ja a la cala, a un dels costats vam comentar una planta que està molt estesa a tot Europa, no només a la Costa Brava i que es considera molt invasora tot i els usos que se n’han fet des de temps molt antics, la canya (Arundo donax). En aquest cas passa una mica desapercebuda ja que té pocs peus i es troba entremig de varis arbustos de llentiscle (Pistacia lentiscus), pel que no sembla que pugui presentar un gran perill. Tot i això, tothom va coincidir en que quan surten en general acaben cobrint grans extensions que no deixen créixer res més i sobretot aïllen els marges dels cossos d’aigua creant una gran barrera. Una altra invasora que es planta també per la costa, per la similitud del clima amb la seva zona d’origen, és el sempreverd o miopor (Myoporum laetum), una planta endèmica de Nova Zelanda.

Població reduïda de canya (Arundo donax) creixent entre llentiscles davant el mar i els participants comentant la invasivitat d’aquesta espècie.

Arbres i detall de les fulles de miòpor (Myoporum laetum) cultivats davant la platja d’on alguns fruits s’han dispersat més enllà del mur.

Després, camí a la platja de S’Arenella ens vam fer la foto final de grup típica de les sortides del LIFE.

Foto de grup dels participants amb els voluntaris i personal del projecte LIFE medCLIFFS.

Abans de marxar però vam passar per un punt a prop que hi havia amb una quantitat ingent de plantes invasores que sortien del jardí del costat, i on van poder veure directament l’impacte que tenien aquestes sobre la flora local. Aquí van poder veure un mosaic de pitòspor (Pittosporum tobira), ungla de gat (Carpobrotus sp.), figuera de moro (Opuntia ficus-indica) i una extensió d’Opuntia pulverula que estava afectant directament a la població d’ensopegueres (Limonium sp.) local, cobrint les rosetes basals amb les pales noves i privant-les de la llum del sol.

Mosaic de plantes al·lòctones escapades del jardí d’una propietat privada.

Població de Limonium sp. creixen al peu del mur, davant la Platja d’en Pere Fet, afectada pel creixement de la población d’Opuntia pulverula. A l’esquerra es veu un individu adult de Limonium sp. amb les espigues de l’any anterior i amb la roseta basal encara exposada, tot i algun fragment d’Opuntia. A la dreta seu, un altre individu amb les espigues antigues, aquest però, queda cobert per les pales de l’Opuntia i no rep llum solar a la seva roseta basal. Aquest és un del problemes principals que pateixen els Limonium.

Últim punt de la visita davant la casa del mosaic de plantes invasores.

Amb aquest punt vam concloure la sortida i la gent ens va comunicar que va quedar molt contenta de la sortida, les explicacions i del projecte en si. Vam recordar que el dia 16 de novembre al Museu del Fòrum de Barcelona hi haurà la reunió anual dels voluntaris del LIFE medCLIFFS. Per part de l’equip del LIFE vam valorar molt la implicació dels participants i el seu interès tant per la visita com la iniciativa per a tornar-se futurs voluntaris pel projecte.

Text i fotografies: Edgard Mestre