Recentment, un tècnic del projecte LIFE medCLIFFS va tenir l’honor de participar al congrés de clausura del projecte LIFE LETSGO Giglio, una iniciativa transformadora cofinançada per la Unió Europea. Aquest projecte ha contribuït a restaurar els habitats naturals i la biodiversitat a l’illa de Giglio, a la Toscana (Itàlia). LIFE LETGO Giglio s’ha centrat en la gestió d’espècies invasores i en la rehabilitació d’habitats essencials, incloent l’Hàbitat d’Interès Comunitari 1240 (Penya-segats Mediterranis amb Espècies de Limònium Endèmiques), també objectiu del LIFE medCLIFFS.

Taula rodona amb Giampiero Samuri (President del Parco Nazionale Arcipelago Toscano), Andrea Monaco (Instituto Superiore per la Protezione e la Ricerca Ambientale), Stefano Cipriani (Comandant dels Carabineri del parc nacional), Antonio canu (WWF Italia), Umberto Mazzantini (Legambiente).

Presentació del projecte LIFE medCLIFFS a la conferència a Giglio amb el Giampiero Samuri (President del Parco Nazionale Arcipelago Toscano) i Arnau Bosch Guiu (Institut Botànic de Barcelona).

De la mateixa manera que al Parc Natural de Cap de Creus, a Giglio es van realitzar activitats de control de l’ungla de gat (Carpobrotus spp.), una espècie molt estesa a l’illa que forma catifes monoespecífiques i suprimeix la vegetació autòctona. Es van retirar manualment 2.5 hectàrees d’ungla de gat, que es van acumular en piles i es van cobrir amb teles geotèxtils per permetre que les plantes s’assequessin a l’estiu. A les zones de remoció, es va poder observar amb satisfacció com la flora nativa començava a regenerar-se sobre les restes d’ungla de gat seca, especialment per la presència d’una població d’una de les espècies de limònium endèmiques de l’arxipèlag (Limonium sommierianum). Malgrat aquests resultats positius, s’han detectat alguns rebrots d’ungla de gat, que s’esperen monitoritzar i controlar en els propers anys.

Àrea de remoció d’Ungla de gat (Carpobrotus sp.) a Punta Capel Rosso (Giglio, Itàlia), on es pot observar la recuperació de flora nativa, amb individus de cinerària (Jacobaea maritima), llentiscle (Pistacia lentiscus), sempreviva olorosa (Helichrysum italicum) i frarets (Arisarum vulgare) sobre les restes d’ungla de gat seques (color fosc al sòl).

Ensopeguera endèmica del Parco Nazionale Arcipelago Toscano (Limonium sommierianum) creixent a l’àrea de remoció d’ungla de gat (Carpobrotus sp.) a Punta Capel Rosso (Giglio, Itàlia), just al costat d’un individu juvenil d’ungla de gat.

El projecte també contemplava la gestió d’algunes espècies d’animals invasors com el mufló (Ovis orientalis), el conill (Oryctolagus cuniculus) i la tortuga de Califòrnia (Trachemys scripta). Els tres exemplars de tortuga de Califòrnia trobats a l’illa, van ser esterilitzats i traslladats a un santuari d’animals. En el cas del conill només s’ha aconseguit fer un control relatiu, ja que es va capturar únicament a pocs individus. L’eradicació del mufló, però, va ser altament polèmica a Itàlia i es va convertir en un debat a nivell nacional. Algunes associacions animalistes de fora de l’illa defensaven el dret dels muflons a romandre-hi. Després de protestes, denúncies i debats polítics, es va arribar a un acord entre el Parco Nazionale Arcipelago Toscano, l’associació animalista Lega Anti Vivisezione (LAV) i el World Wide Fund for Nature (WWF) per continuar amb l’eradicació sense caçar-los, sinó traslladant-los a diversos santuaris d’animals a Itàlia. No obstant, durant el congrés es va destacar la contradicció d’una lluita on, mentre a Giglio es caçaven aproximadament 60 muflons per preservar la biodiversitat, a l’illa d’Elba la xifra ascendia a 800, i a tota Itàlia, més de mil. Aquesta polèmica va evidenciar la diversitat de sensibilitats a l’hora de gestionar espècies invasores i la importància de mantenir una bona comunicació per assegurar un suport social sòlid a projectes d’aquest tipus.

El projecte també va incloure la restauració de l’hàbitat del Discoglossus sardus, un amfibi endèmic de l’arxipèlag, de Sardenya i de Còrsega. Es van crear diverses basses artificials que semblen funcionar bé, ja que en elles s’ha observat la presència d’aquesta espècie en diverses ocasions.

Visita dels participants del congrés de LIFE LETSGO Giglio a les basses artificials per la millora de l’estat de conservació del Discoglossus sardus.

Finalment, el projecte també va restaurar les pinedes semi-naturals, ja que les espècies de pins (Pinus pinea, Pinus pinaster, Pinus halepensis) van ser introduïdes a l’illa. S’han aclarit aquestes pinedes per afavorir la seguretat dels habitants i l’ús sostenible del bosc, així com per promoure la regeneració de les espècies autòctones, com l’alzina (Quercus ilex).

Zona de restauració de pinedes semi-naturals per afavorir la renovació de boscos autòctons.

Aquest projecte ha establert un precedent de bones pràctiques en la gestió d’espècies invasores i la restauració d’hàbitats, un model que servirà de guia per a futurs esforços de conservació. Des de LIFE medCLIFFS celebrem els bons resultats obtinguts pel projecte LIFE LETSGO Giglio i donem suport a les accions realitzades, tot i les dificultats trobades en el camí.

https://www.lifegogiglio.eu/en/