Limonium tremolsii començant a florir.
Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem de les Ensopegueres, concretament les dues espècies amenaçades que tenim a la costa brava, Limonium geronense Erben i Limonium tremolsii (Rouy) Erben. Són plantes perennes amb una tija curta i llenyosa, i unes fulles allargades de punta arrodonida, lleugerament carnoses que a vegades s’envermelleixen. Ara a principis d’estiu estan en flor i es poden veure les inflorescències en forma de petites tiges que ramifiquen i acaben amb fileres de flors de 5 pètals, liles pàl·lids fins que es tornen blanquinoses quan els pètals cauen i queden només els sèpals de textura de paper i el nervi central marronós.
Com la majoria d’ensopegueres que tenim a casa nostra, creixen en zones més aviat rocoses i de sòls poc profunds, i per això, i pel fet que aguanten bé la salinitat, els solem trobar als penya-segats. A simple vista tots dos poden semblar iguals però tenen algunes diferències, que costen de veure a simple vista, la diferència més evident és que el Limonium geronense té un pèl a la punta de la fulla i les seves flors estan més espaiades. A més es troba únicament al Cap de Creus pel que és endèmic d’aquesta zona i no creix fora d’aquí.
Ensopeguera creixent entre còdols (Limonium tremolsii)
Estat de les ensopegueres
Ambdues plantes les trobem a la Llista Vermella de la Flora vascular d’Espanya, el Limonium geronense com a vulnerable (VU segons la classificació IUCN) i L. tremolsii com a quasi amenaçat (NT segons la classificació IUCN). Són de creixement lent i al viure en zones de poc sòl no formen grans extensions, sinó que més aviat apareixen acompanyades de vegetació abundant pròpia del litoral com: Crithmum maritimum, Polycarpon polycarpoides, Daucus gingidium, Jacobea marítima, Helichrysum stoechas, Salsola vermiculata i Limbarda crithmoides. Es troben amenaçades o quasi, ja que per la seva mida, creixement i dispersió queden fàcilment desplaçades per plantes més vigoroses que arriben a la regió. Aquestes plantes invasores solen tenir un comportament més agressiu vers les pròpies del voltant, ja siguin perquè cobreixen el sòl i no permeten que arribi la llum o senzillament perquè es dispersen amb major facilitat i s’avancen a les autòctones.
Ensopeguera creixent entre tiges de Carpobrotus spp.
Aquesta problemàtica té un origen antròpic, ja que si fos per causes naturals, les plantes d’una regió que conviuen coevolucionen, i per tant les poblacions es regulen amb el temps i arriben a un equilibri. El problema és que aquestes plantes que han arribat per mà de l’home no han coevolucionat amb les que ja hi eren. A sobre, tenen l’afegit que estèticament són boniques, per la qual cosa la gent en planta molta i sovint s’escapen de jardins, i al tenir el mateix clima que d’on provenen, es naturalitzen desplaçant les plantes locals pel seu comportament invasor. A més a més, culturalment, s’està perdent el coneixement de la flora pròpia perquè no s’aprecien les plantes menudes, ofuscades per les més vistoses, i la gent no és conscient de la desaparició d’aquestes.
Ensopeguera engolida per Drosanthemum floribundum amb els branquillons de les inflorescències, secs.
Com veure les ensopegueres?
Al projecte s’ha preguntat a ciutadans sobre el coneixement d’aquestes plantes, igual que s’ha preguntat sobre les tres invasores típiques que trobem i sobre les que s’estan fent tasques de remoció: la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), l’ungla de gat (Carpobrotus spp.) i la gazània (Gazania rigens). S’ha vist que en general, molta gent desconeix les ensopegueres en comparació amb les invasores, sobretot pel fet que les ensopegueres són menys aparents i que les flors i fruits de les invasores són més grans i de colors més vistosos. És per això que us animem a sortir al camp i aprofitar aquests mesos de bon temps per visitar la Costa Brava i observar les flors efímeres de les ensopegueres, ara quan es deixen veure millor que en cap altre moment de l’any. Tot i que si us avanceu, potser veureu alguns branquillons marronosos de les inflorescències de l’any anterior.
Limonium geronense creixent en una escletxa de roca juntament amb una Gazania rigens.
Recordem que a l’estar en zones rocalloses vigileu, sempre amb seguretat, i si passeu pel Parc Natural del Cap de Creus us limiteu a seguir el camí asfaltat, ja que des d’allà ja se’n poden veure algunes amb facilitat. També és possible que trobeu altres espècies de Limonium! A Catalunya en tenim vora unes 18 i també n’hi ha de zones més calcàries, per tant que trobaríem a la costa daurada.
