L’Hàbitat d’Interès Comunitari 1240 és aquell definit per penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques. És un dels hàbitats designats dintre La Directiva d’Hàbitats (Council Directive 92/43/EEC) del 1992. Aquesta llei es va crear per tal de protegir milers d’espècies, incloent mamífers, rèptils, amfibis, invertebrats, peixos i plantes i 230 tipus d’hàbitats característics.
El seu objectiu general és assegurar que les espècies i hàbitats descrits es mantinguin o es restaurin cap a un estat de conservació favorable dins la UE. A la vegada, vetlla per parar el declivi, o inclús evitar la desaparició, d’espècies i hàbitats permetent que es recuperin i millorin per tal que perdurin a llarg termini.
Aquest hàbitat comprèn els penya-segats i costes rocoses del Mediterrani, incloent les costes més mediterrànies-temperades de l’Atlàntic est (sud-oest d’Ibèria) i del Mar Negre (Bulgària).
Per definició la vegetació d’aquest hàbitat està dominada per:
Crithmum maritimum, Plantago subulata, Pallenis maritima, Limonium spp., Daucus spp., Armeria spp., Euphorbia spp., Silene sedoides i Sedum litoreum.
A Catalunya no totes les espècies hi són presents, igual que tampoc són sempre les mateixes espècies en tot el mediterrani. A la Costa Brava les més abundants són les següents:
Crithmum maritimum: El fonoll marí, igual que el fonoll comú és de la família de les Apiàcies o umbel·líferes per les seves flors en forma de paraigües. Creixen habitualment a la vora de la sorra i entremig d’escletxes de les roques aguantant les condicions de salinitat i brisa marina amb facilitat.
Daucus carota subsp. hispanicus: La pastanaga marina, també com el fonoll de la família de les Apiàcies. Les seves fulles són més gruixudes i lluents que la pastanaga cultivada, i amb flors i fruits més grossos i menys punxents. La trobem de manera també abundant entre les escletxes.
Plantago subulata: El plantatge marí, o herba de les set sagnies, és una planta baixa de fulles estretes de la família de les Plantaginàcies. Té les fulles linears que recorden a una petita mata d’herba. Fa una petita espiga de flors menudes poc vistoses d’on destaquen els seus estams i que es deixen veure de primavera a tardor. La trobem també en escletxes i petits racons amb sòls prims.
Limonium geronense i L. tremolsi: Les ensopegueres, concretament L. geronense endèmica de la Costa Brava i L. tremolsii del Cap de Creus, per tant no es troben fora d’aquestes zones. Pertanyen a la família de les Plumbaginàcies, mateixa família que les armèries i el gessamí blau. Fan una roseta de fulles basals de color verd ford amb tons vermellosos i a l’estiu floreixen amb unes tiges que ramifiquen al final amb unes flors porpres i menudes.
Pallenis maritima: L’asterisc de marina, o botó de foc, pertany a la família de les amrgarides, les Asteràcies. Creix formant una mata més o menys densa amb fulles verdes i piloses. Quan floreix, de primavera a tardor, forma uns capítols florals totalment grocs com gira-sols petits. La podem trobar per la costa, sobretot en algunes zones semidunars, sòls pedregosos i entre roques.
Altres plantes que hi trobem en menor mesura són:
Armeria spp.: Com l’Armeria ruscinonensis, armèria marina o gasó, un endemisme del Pirineu oriental que s’estén fins Cap de Creus, on és més comuna prop del litoral. És una Plumbaginàcia de fulles estretes i curtes que forma mates. Quan floreix treu una tija amb un pompó de flors de color rosat blanquinós que acaba semblant paper beige al fer fruit.
Euphorbia spp.: Com l’Euphorbia dendroides, lleteresa arbòria, una planta del Mediterrani central que s’extén fins la Costa Brava nord. És una Euforbiàcia de fulles seroses i estretes, i com la resta de lletereses desprèn làtex si es talla. Com diu el seu nom, aquesta lleteresa és semillenyosa i pren un port quasi arbori.
Silene sedoides: Com a curiositat tenim aquest planta pròpia de l’hàbitat 1240, trobant-se al Mediterrani menys occidental, però que a Catalunya la trobem a l’Estartit. És una Cariofil·làcia com el clavell o la saponària. Aquest concretament té unes fulles curtes i crasses, d’aquí el seu epítet específic “sedoides” (com un Sedum), que té unes fulles similars. I floreix amb unes tiges marronoses amb flors menudes de color rosa blanquinós.
Text: Edgard Mestre
Fotos: Flora Catalana & Gencat
