Penya-segats mediterranis amb ensopegueres endèmiques
Un dels hàbitats més afectats per les espècies de plantes exòtiques invasores a la conca Mediterrània són els penya-segats mediterranis amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques. Aquest hàbitat està format per penya-segats litorals i costes rocalloses influenciades, en major o menor grau, per l’acció de l’aigua marina.
L’hàbitat dels penya-segats mediterranis consta d’una zona supralitoral, on s’hi poden observar petites basses excavades a les roques i plenes d’aigua marina (cocons), poblades per plàncton, líquens, petits cargols i crustacis. A mesura que ens allunyem de l’aigua, ens trobem amb una zona terrestre, on creixen diverses plantes amb flor.
En general, el recobriment vegetal és pobre, format majoritàriament per poblacions de petites mates de fulles i tiges més o menys carnoses, sovint amb glàndules excretores de sal. Les espècies vegetals que s’hi solen trobar són el fonoll marí, i a les zones on es pot acumular més quantitat de sòl salí, hi trobem les ensopegueres i el plantatge marí.
Gràcies a les característiques geològiques i a la riquesa vegetal pròpies dels penya-segats litorals de la Costa Brava i Parc Natural de Cap de Creus, en aquests indrets hi viuen nombroses espècies escasses i singulars, algunes d’elles endèmiques.
Les espècies vegetals endèmiques més característiques i que es pretén afavorir a través del projecte LIFE medCLIFFS són les ensopegueres, (Limonium geronense i Limonium tremolsii), i la sèseli de Cap de Creus o de Farreny (Seseli farrenyi). La sèseli de Cap de Creus, autèntica joia botànica del Parc per la seva exclusivitat a nivell mundial, es considera una de les espècies vegetals més amenaçades de Catalunya.
Flora endèmica
A Cap de Creus hi trobem tres espècies endèmiques:
És una planta endèmica del litoral gironí, des de Cap de Creus fins a Portbou, i es troba amenaçada principalment per l’activitat urbanística i la sobre-freqüentació de les zones on habita. Està catalogada com una espècie amenaçada, i per tant, protegida.
És una herba que pot créixer fins als 15 cm d’alçada, perenne, amb fulles simples, vermelloses, i amb una forma allargada que recorda a una espàtula. La seva època de floració comprèn els mesos de juliol fins a setembre, i fa espigues amb un nombre d’entre dues fins a quatre flors de color entre violeta i vermell. Podem trobar els seus fruits entre els mesos d’agost i octubre.
Malgrat que aquests limonis són pol·linitzats per insectes, també poden produir llavors de manera asexual, sense necessitat de ser pol·linitzades. Un cop formades, aquestes llavors cauran penya-segat avall i permetran el creixement d’altres limonis.
Es tracta d’un planta herbàcia perenne, de fulles simples, que no sol superar els 40 cm d’alçada. Té forma de petit coixí, amb fulles petites i amb el marge replegat cap a la part de sota i amb una punxa a la punta que mira cap avall. Les fulles surten en forma de roseta a l’extrem de cada branca.
Durant la seva època de floració, entre juny i agost, aquesta planta fa unes floretes de 7 a 8 mm de color violeta vermellós, que s’agrupen formant inflorescències. A diferència d’altres Limonium, aquests conjunts de flors són curts i dispersos en el Limonium tremolsii.
Aquest el podem trobar sobre roquissars litorals, formant petites poblacions a les zones del Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
És una herba perenne de 6 a 30 cm d’alçada, molt ramificada des de la base. Generalment floreix entre juliol i setembre, encara que hi ha anys que el període de floració es pot estendre des de febrer a novembre. Produeix un conjunt de flors petites i de color blanc amb forma de paraigües i que s’anomena umbel·la. En episodis forts de tramuntana, s’assequen i els seus fruits es dispersen més ràpidament.
La sèseli de Cap de Creus és una espècie catalogada en perill d’extinció. Només se’n coneixen tres poblacions, molt properes entre elles i localitzades a la zona nord de Cap de Creus, que sumen poc més de 800 individus en total.
