Què són les plantes invasores?
Una planta invasora és una espècie vegetal amb una gran capacitat d’adaptació que creix i es propaga amb més eficàcia que altres plantes.
Les plantes invasores solen ser espècies d’altres zones (al·lòctones) i han estat introduïdes en el lloc on esdevenen invasores.
No totes les plantes al·lòctones esdevenen invasores. Moltes plantes al·lòctones conviuen amb les plantes natives de la nostra àrea (autòctones) sense provocar cap perjudici als ecosistemes.
Però hi ha plantes al·lòctones que sí que tenen o poden tenir un efecte negatiu sobre el medi natural on s’han introduït. És llavors quan diem que una planta és invasora.
A Catalunya s’han identificat un total de 812 espècies vegetals al·lòctones, de les quals 90 es consideren invasores, tot i no estar catalogades en cap legislació. D’aquestes, una trentena afecten el nostre litoral, especialment els penya-segats mediterranis amb Limonium spp. endèmics (HIC 1240), un hàbitat d’interès comunitari i representatiu de la Costa Brava i Cap de Creus.
Impacte en el medi natural
En un hàbitat concret hi creixen nombroses espècies animals i vegetals autòctones, que s’autoregulen i coexisteixen mantenint un equilibri natural, sense que una predomini més que les altres o sense que una perjudiqui a la resta.
Entre les espècies autòctones de flora n’hi poden haver algunes que presentin molt pocs individus amb capacitat de reproduir-se, és a dir, fan molt poques llavors o les llavors no són capaces de germinar o en germinen molt poques. Això fa que cada any hi hagi menys plantes noves que puguin desenvolupar-se i, per tant, és més difícil garantir la supervivència de les poblacions silvestres, perillant la seva conservació a llarg termini. Són els endemismes amenaçats. Aquest seria el cas de Seseli farrenyi, Limonium geronense i Limonium tremolsii, plantes que presenten un nombre escàs d’individus que creixen en punts molt concrets dins el Cap de Creus.
Quan en un hàbitat hi arriba o s’hi introdueix una planta al·lòctona que es comporta com a invasora, aquesta pot propagar-se i desenvolupar-se de forma descontrolada perquè en el lloc on s’ha introduït no existeixen, encara, els seus depredadors ni competidors naturals, que són els únics capaços de regular el seu creixement i propagació. D’aquesta manera les plantes invasores s’obren pas fàcilment dins l’hàbitat on han estat introduïdes, ocupant tot l’espai disponible.
Aquesta alteració de l’equilibri natural de l’hàbitat fa que les espècies autòctones i, sobretot, els endemismes amenaçats perdin la possibilitat de desenvolupar nous individus i, amb el temps, s’acaben perdent. A més, aquest desequilibri també impacta negativament als insectes, ocells i altres organismes del medi. És quan parlem de pèrdua de biodiversitat.
A més, quan una planta invasora colonitza un espai, uniformitza extremadament el medi i genera un paisatge poc divers, de manera que es perd el valor que li donem quan gaudim de la natura, provocant no només la pèrdua de biodiversitat, sinó també una pèrdua social, cultural i econòmica.
