Aquest any, el 16 de novembre de 2024, es va celebrar la segona trobada anual de voluntaris del projecte LIFE medCLIFFS al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Fòrum. Organitzada per l’Institut Botànic de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’associació Flora Catalana, van acollir a 20 persones de diferents punts de Catalunya i es van exposar diverses comunicacions, tant a nivell científic com didàctic exposant els avenços del projecte.

Evolució del projecte

Des de Flora Catalana es va recalcar el tema de les hores i sobre que els voluntaris han de registrar tan les hores de prospecció de transsecte com el seu desplaçament. Sobretot per les parelles que han de registrar tant el desplaçament d’anada i tornada com la monitorització per les dues persones. Argumentaven que queda 1 any de projecte per acabar de gastar les hores pressupostades i en 2 anys s’han registrat la meitat (54.72% d’hores totals fetes), pel què necessitem que s’acabin de registrar per finals de l’any que ve.

També van mostrar la comparativa de dades 2023-2024. On es va comentar que ja quasi s’han trobat totes les espècies de les 33 a observar a la xarxa de voluntaris. A més, pràcticament tots els transsectes estan apadrinats, 100 de 106 (94%) vers els 84 del 2023 (79%). Sobre l’estat dels voluntaris, actualment en tenim 105, tot i que 47 no han enregistrat hores, pel què es va recordar que era una part fonamental d’aquesta part del projecte, ja que és la justificació de realització del seguiment cara als informes.

 

Líquens

La Maria José Chesa ens va poder obsequiar amb un petit seminari sobre el món dels líquens; explicant-nos la seva fisiologia, diversitat i amb alguns exemples de diverses espècies que havia trobat per la costa brava. A la vegada va animar a la gent a col·laborar al projecte d’iNaturalist “Líquens del Parc Natural de Cap de Creus”. Així els voluntaris de la zona del parc natural poden aportar dades de biodiversitat tant de plantes per al projecte LIFE medCLIFFS com de líquens al projecte de Líquens del Parc Natural de Cap de Creus.

 

Flora Al·lòctona dels Pirineus

Va exposar l’estudi d’un catàleg complet i actualitzat de plantes al·lòctones del Pirineu (nord-est de la Península Ibèrica) ja que recordem que aquest acaba al Cap de Creus on les muntanyes s’uneixen amb el mar. El nombre total de tàxons al·lòctons al Pirineu és de 615, que pertanyen a 99 famílies i els gèneres més diversos són Amaranthus (13 tàxons), Solanum (10 tàxons), Erigeron (9 tàxons) i Prunus (9 tàxons). Aproximadament dos terços de les plantes són originàries d’Amèrica, la conca mediterrània i l’àrea paleàrtica occidental, mentre que el 32% restant procedeix d’altres zones geogràfiques. També va comentar que la forma d’introducció més important és la jardineria (57,2%), seguida de l’agricultura i el comerç, mentre que la silvicultura és marginal. La majoria dels tàxons al·lòctons són teròfits, és a dir, herbes anuals i perennes, mentre que les altres formes de vegetació estan menys representades. Un apunt a destacar fou que la flora al·lòctona no està distribuïda uniformement als Pirineus; les zones geogràfiques amb més tàxons són les més orientals, que també són les més antropitzades. Aquest estudi, en resum, demostra que els Pirineus són un hotspot de flora al·lòctona i que, per tant, cal implementar mecanismes de control per evitar l’expansió per tot el territori i les conseqüències que això tindria sobre les espècies i els ecosistemes autòctons.

 

Catàleg de Plantes al·lòctones d’Espanya.

Sobre el catàleg de plantes al·lòctones d’Espanya, l’únic que existeix és del 2004. Però ara s’ha creat un grup amb diferents investigadors d’arreu d’Espanya per a fer una versió actualitzada. En termes d’invasió biològica i en un món globalitzat com està actualment, 20 anys és un període de temps molt gran en què es poden donar molts canvis. De fet, encara no està acabat però, ja compta amb més del doble de tàxons dels que hi ha al catàleg del 2004 (vora uns 2000 respecte els 900 del 2004).

 

Codi de Conducta

Es va presentar una novetat del projecte: el Codi de Conducta, que a la vegada està lligat a les llistes de plantes (consens, vigilància i blanca) revisades pel comitè d’experts del projecte i que algunes inclouen plantes ja prohibides a l’estat espanyol. Aquest codi de bones pràctiques està dissenyat principalment per a productors i venedors de planta viva i els disseny d’una llista de plantes alternativa (blanca) per a promoure la jardineria amb flora autòctona o amb plantes de baixa caràcter invasor. Principalment és una eina destinada a un sector concret de compravenda. A grans trets, els que s’adhereixin a aquest codi es comprometen a tenir cura de comprar i vendre plantes que no tinguin risc d’invasió, o sigui molt baix. A promoure aquesta conducta a entitats relacionades, alertar d’aquelles que no ho estiguin complint i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient.  Per això si cada persona pel seu compte compra i indirectament fomenta la dispersió de plantes al·lòctones és vital que, com a destinataris finals coneguin la situació i, siguin més conscients de les seves accions. Un altre tema que anava junt amb el codi és el del segell de qualitat. Una identificació, que encara s’està gestant, per poder donar i certificar als sectors relacionats i que es pugui reconèixer com a institució adherida al codi. D’aquesta manera també els compradors poden reconèixer, o informar-se sobre, aquests valors en les entitats que l’hagin adquirit.

 

Taula rodona

Un cop acabades les comunicacions es va procedir amb la taula rodona. On es va convidar als voluntaris a comentar, discutir i opinar sobre tot allò relacionat amb el projecte.

Un dels comentaris positius anava dirigit a la nova proposta del codi de conducta, el segell de qualitat. Veia que donar una distinció amb reconeixement de sostenibilitat era molt positiu per ambdues parts. I que s’hauria de tractar com a un valor afegit i donar més punts a l’hora de comprar o contractar. No penalitzar als que no ho tinguin sinó recompensar als que prenen aquest compromís.

Per contra, una preocupació general va ser la perspectiva d’erradicar les plantes invasores com a una tasca impossible. Un tema amb molt de debat que s’hauria de revisar pas per pas. Sobretot després dels resultats que es van obtenint a mesura que s’investiga tant el risc d’invasió de les plantes com els tractaments i gestions de cada tàxon.

Lligat a l’anterior, es preguntava la gent com es podia mesurar l’impacte de les espècies invasores. Pel què se’ls va presentar l’eina EICAT (Environmental Impact Classification for Alien Taxa), una nova eina, dissenyada per la IUCN (International Union for Conservation of Nature), per estudiar els casos d’invasió per un tàxon de manera similar a com ho fan per l’estat de conservació.

A l’acabar la taula rodona es va convidar als voluntaris a visitar el museu lliurement fins a les 15h que es va acabar la jornada.